Quants records em venen al cap cada volta que
veig aquesta foto! Com m’agradava jugar amb aquests conillets! Jo els agafava
amunt i avall, els vestia amb la roba de les meues nines... i ells, pobrets, es
deixaven fer. Tan blanquets, tan bonics!
He
anomenat així la fulla perquè sempre deien que jo pareixia una mona. Aquestes
fotos no son les dos del mateix dia, però com que les dos son de instantànies
preses a la fira i amb una mona, doncs les he ficat juntes. M'agrada
especialment la primera perquè jo i la mona anem vestits molt paregut... al
menys dels mateixos colors! Com podeu vore, ja de ben menuda no tenia por a cap
animalet. Jo crec que sempre he estat un d'ells...
Encara conserve aquesta disfressa. Se'ns veia tan graciosos tots així vestidets... En aquesta fulla vaig aprofitar una errada en una de les fotos per fer la lluna.
Ja tinc una Moleskine! Aprofitant que acaba de començar l'any, m'he fet un capritxet i me n'he comprat una. Que contenta estic! L'he personalitzada, com no podia ser d'un altra manera... Li he afegit dos bolis (d'aquestos que tenen 4 en un) i li he ficat un coret de crochet :D
Recorde que en aquest 5é aniversarí m'ho vaig passar molt be, encara que no m'agradava gens que ma mare em fera aquesta cola tan apretada! La full d'escrap no m'agrada especialment, però no sempre tenim un bon dia...
Jo anava disfressada de animadora, amb la meua faldeta verda i els pompons a conjunt, inclús anava maquillada! (atenció amb els genolls i les puntes de les sabates negres... era un bitxo!) La meua germana anava disfressada de tenista i uns amiguets d’arlequí i de princesa.
Ja fa uns anys vaig prendre la decisió d’organitzar-me
toooootes les fotos que tenia des de que era ben menudeta. Aquesta idea va ser
la que em va dur a conèixer el scrapbooking. Abans de saber que tenia un nom,
ja ho estava fent. Simplement, decorava els àlbums, perquè el fons blanc
semblava molt avorrit. Al temps que decorava els àlbums, continuava organitzant
i organitzant fotos. No va ser una feina rapida, ni tampoc gens facil. Vaig
haver de preguntar molt a la família, però això també em va permetre compartir
un temps molt entretingut amb ells, recordant vells temps i aprenent moltes
coses que desconeixia de la meua infància. Vam ficar totes les fotos ordenades cronològicament
(al menys tot lo exacte que vam poder) en caixes grans. Ara només calia fer els
àlbums. D’això ja faran quasi 5 anys i en tot aquest temps només he tingut
temps de fer 2 àlbums: Scrap manual: àlbum 1 i Scrap manual: àlbum 2 (mes algún que altre mini àlbum). Totes aquestes fotos continuen
organitzades en aquestes caixes… Es per això que considere el projecte mamut d’Elena una oportunitat genial per
poder fer-los el seu lloc definitiu a aquests records.